Comunicació oral, escrita i digital: UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES

Una altre activitat que vem a una de les sessions en petit grup va ser llegir, en grups de quatre o cinc persones, uns articles. Després vam explicar a la resta de companyes un petit resum destacant la idea principal del text. L'article del meu grup era Una imatge no val més que mil paraules, de J. Tuson (2001).  Barcelona: Ed. Empúries. 

Aquí us deixo el resum: 

És un article de J. Tuson del any 2001, anomenat “Una imatge no val més que mil paraules”, escrit a Barcelona a l’Ed. Empúries, ens presenta la idea de les imatges vers les paraules. L’autor argumenta a través de l’eximplificació la importància de la paraula davant la imatge i postula la idea de que la imatge està sobrevalorada.

“Una imatge val més que mil paraules” és un provervi xinés, i l’article ens posa un exemple de dos dialectes, que nosaltres pensem que són semblants, però que pel contrari són totalment diferents. L’autor ressalta la idea de que la nostra intel·ligència s’ha pogut desenvolupar sense els dibuixos, i ho ha fet a través de la parla to,t i diu, però, que les imatges ens han ajudat a saber com vivien els nostres avantpassats.

Ens trobem que a l’actualitat les imatges han agafat un pes important, i fins i tot hi ha persones que les consideren imprescindibles i no saben viure sense elles. Tot i això l’autor troba més important la història que té la parla, i considera que la presència d’imatges és excessiva avui dia.
Les imatges únicament ens donen informació d’una manera més directa, i en canvi les paraules ens proporcionen la mateixa informació d’una manera més extensa. Resalta la idea de que la millor opció seria trobar un equilibri entre la imatge i la paraula.
Anteriorment era més important el llenguatge que les imatges, però actualment és a l’inrevés. I l’autor està en contra de que la imatge estigui per davant de la paraules ja que considera que hem evolucionat amb l’ús del llenguatge i no pas de les imatges.

Grup: Laura Arias Capitan, Alba Bernal Guzman, Nerea Capitán Leo, Clara Farré Daví i Jana Garcia Baldó.