Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TREBALLS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TREBALLS. Mostrar tots els missatges

2.1.12

TANCAMENT DEL BLOC


Aquesta és la meva última entrada al bloc. 
Com ja sabeu l’objectiu principal del boc era penjar setmanalment el que anavem fent a les assignatures de COED (Comunicació oral, escrita i digital) i TIC (Gestió de tecnologies, la informació i la comunicació), i aquí s’acaba aquesta “etapa”. El mòdul 1 anomenat L’escola d’educació infantil finalitza després de tres mesos i amb molt bon sabor de boca. 
Per començar, he après que no és necessari opinar a l’hora d’explicar alguna cosa. Hi ha molts altres recursos que poden ser utilitzats com ara descriure, destacar, comparar, seleccionar, aprofundir, ampliar, esquematitzar, etc. 
I en un bloc com aquest les opinions personals no són necessàries. 
Amb aquest bloc, i aquest mòdul, he après moltes coses desconegudes. I m’ha obert els ulls a un nou món amb moltes possibilitats de cara a un futur. Un lloc ple d’opcions i oportunitats per aprendre i enriquir-se de coneixements. 
D’altre banda, amb l’assignatura de COED m’he adonat del llarg recorregut que em queda per arribar a ser una bona mestra. La nostra principal eina és la llengua, ja que és amb el que ens comuniquem, i cal millorar-la perquè serem l’exemple a seguir dels nostres alumnes. 
Espero que hagueu pogut aprendre tant com ho he fet jo, i que us hagi servit per descobrir nous programes. Moltes gràcies als lectos i fins aviat! 



Imatge extreta de flickr
Autor: vermegrigio




30.12.11

AUTOAVALUACIÓ

Aspectes a tenir en compte per a l'avaluació dels continguts de COED en el dossier d'aprenentatge: 
- El nombre d'entrades és suficient? Cal que hi hagi una entrada per sessió. 


- Dón raó de tot el que es va fent a l'assignatura? És a dir s'inclou i explica tot? 
Aquest apartat inclou la feina feta a classe i aquella realitzada a fora de classe com ara activitats de seminari o informació addicional. 


- Desenvolupa els tres apartats? 
La descripció és el què hem fet. 
La reflexió són les conclusions. 
L'aprofundiment consisteix en buscar informació extra. 


- Hi ha enllaços d'interès? S'ha de fer una recerca. 


- Hi ha alguna mancança important? 


- Punts forts. (Dependrà de cada bloc) 


- Nivell de competència lingüística. 

23.12.11

ASPECTES A TENIR EN COMPTE A L'HORA DE FER UN BLOC

He fet un recull de diferents "consells" per fer les entrades al blog. Crec que és una manera útil de retocar aquells detalls que se'ns han pogut escapar, per falta d'experiència i fins i tot per desconeixement. 

· No hem d'utilitzar paraules com ara L'altre dia, avui, ahir, etc. Ja que no sabem quan serà llegit el nostre blog. 

· Si no tenim permís no podem posar noms i cognoms de persones, escoles, etc. 

· Hi ha d'haver, mínim, una entrada per cada sessió. 

· Ha de quedar constància de tot el que fem. 

· Reflexió i aprofundització en totes les entrades. 

· La lletra ha de ser entenedora i clara. 

· És importantíssim vigilar amb la ortografia. 

· Es poden escriure bons propòsits. 


Espero que us sigui d'utilitat. 

5.12.11

Seminari: LES ARRACADES DE LA MESTRE - MARI CARMEN DÍEZ NAVARRO

A seminari hem estat comentan Les arracades de la mestre, un llibre de Mari Carmen Díez Navarro. 
En primer lloc vaig agafar el capítol 3, anomenat Vull jugar, i vaig explicar-lo tot citant parts del llibre.  

D'altre banda vem escollir un dels capítols per explicar les activitats que l'autora utilitza amb els seus alumnes a l'aula per tal de treballar temes que l'hi interessen. En aquest cas he seleccionat el capítol que porta de títol Dimarts, ni embarcats ni casats, que és el número 16. 


Primera activitat: 

CAPÍTOL 3. VULL JUGAR :  
El capítol del que us vull parlar és el 3 i una de les frases que m’ha agradat i que resumeix la idea del capítol és: Si cerquem llocs de salut, equilibri i alegria per als nostres infants, mirem-ne els jocs amb bons ulls, perquè no són quelcom banal per a ells, sinó quelcom que té realment molta importància. Els ajuda a ser sans, a estar alegres, a ser sociables i els atorga el lloc que veritablement els correspon: el de ser nens. (p.25)
La nostre societat va molt acelerada i això no ajuda en l’educació dels nens. Com va dir el Juanjo professor d'Educació Física les presses estan renyides amb l’educació
Els infants continuen jugant i com diu al llibre Malgrat les nostres presses i demandes perquè apreguin molt i es converteixin en petits savis. (p.23) 
He trobat interessant que una professora d’educació infantil, la Mari Carmen Díez, i un professor d’universitat coincideixin amb la mateixa idea. 
Els nens tenen la necessitat de jugar en tot moment. El joc els permeten descobrir el món que els envolta. Ja que el joc és un constant aprenentatge. Això ho podem trobar en tres parts del capítol a la pàgina 23: 

1. Juguen de manera aplicada i sistemàtica. Juguen a favor de si mateixos. Per plaer i necessitat. (p.23) 

2. Els mestres diem que els infants aprenen jugant. Que el joc estimula la intel·ligència, les capacitat motrius, el llenguatge, els processos de simbolització, la creativitat i les relacions. (p.23)

El joc també ajuda a crear un hàbits. Com ens diu l’autora crea hàbits necessaris per al creixement i per l’aprenentatge com ara l’esforç, la tolerància a la frustració, etc. (p.23) 
També ajuda a crear vincles amb els nens del seu voltant. Necessiten jugar per anar-se habituant, de mica en mica, a compartir i somiar juntament amb els altres companys. (p.24) 

Com a futures mestres hem d’estar atentes a les accions dels nostres alumnes. Quan ens adonem que un nen no juga es que alguna cosa no funciona. El llibre ens ho explica de la següent manera: Que si una criatura no juga, alguna cosa li passa, alguna cosa important, perquè jugar és un dels indicadors més clars de normalitat i de salut. (p.24) 
Mentres juguen estàn formant-se com a persones. Mari Carmen Díaz citan a la psicòloga Libertad Orazi diu: a través del joc es va estructurant el psiquisme de l’infant. A partir del joc el nen està elaborant coses molt importants: l’edificació interna del seu propi cos. (p.24) 
El joc els ajuda afrontar-se amb els seus sentiments. Això ho veiem quan ens diu Així pot elaborar i assimilas les pors, les impressions fortes i altres esdeveniments que han estat viscuts. (p.25) 
El llibre Realidad y juego de O.Winnicot ens diu que el joc és un espai per curar ferides. 
Si els deixem temps per jugar de manera lliure donarem pas a la imaginació i la creació que experimentaran dels jocs. Ens ho cita al llibre quan explica que Amb la sensació de llibertat i obertura que significa jugar. El joc obre pas a la creació. Una criatura que sap jugar, sap somiar, inventar, donar forma a les seves imaginacions, gosa provar. (p.25) 

Segona activitat: 


CAPÍTOL 16. DIMARTS, NI EMBARCATS NI CASATS 

Descripció de l'activitat: 

Unes de les propostes de Mari Carmen Díez va ser que tots els dimarts del curs els marcaria amb unes targetes els llocs on els tocava seure. Seria el dia en que es coneixerien millor entre ells. Això ho va fer perquè, com que els alumnes s’asseien on volien, se’n va adonar que no es relacionaven prou entre ells. 
A la hora de fer les distribucions va fer-ho de manera que quedessin barrejats per sexes i característiques, és a dir els xerraires amb els callats, els amants de pintar amb els que de seguida acabaven els treballs, els més moguts amb els més quiets, etc. I va separar aquells grups que estaven molt “enganxats” per tal de forçar que s’obrissin als altres companys. 

Objectius de l'activitat: 
  • Relacionar-se entre tots els companys. 
  • Conèixes millor. 
  • Crear situacions amb finalitats concretes. 
Cita del capítol: 

Pàgina 77: [...] el dia va trancórrer com una seda. I el que em va sorprendre més: els dies posteriors a l’estrena, alguns nens i nenes s’asseien “com si fos dimarts”. La meva idea era mantenir els llocs assignats durant un mes i després canviar-ne la disposició perquè es continuessin barrejant i coneixent, [...], em van demanar que les posés com els dimarts anteriors, perquè els havia agradat molt estar així, i a més ja s’havien fet uns altres amics. Així doncs, els vaig fer cas i es van quedar igual la resta dels dimarts del curs. 


2.12.11

Comunicació oral, escrita i digital: RECITACIÓ DEL POEMA (PARLEM DE TU - MIQUEL MARTÍ I POL)

El poema que he recitat davant de tota la classe és de Miquel Martí i Pol i s'anomena Parlem de tu
L'elecció d'aquest poema no va ser gens complicada, ja que només llegir-lo em va arribar. 

Aquesta poesia tracta de la mort, i crec que és un tema que la gent no tracta amb prou normalitat. 
Nosaltres, com a futures mestres, el que hem d'aprendre és a tractar el tema amb senzillesa i naturalitat. 
Mari Carmen Díez, al seu llibre Les arracades de la mestra (O com pensa una mestra en els infants, les escoles, les famílies i la societat d'avui) trobem un capítol que parla de la mort, i explica com el tracta ella a l'aula (capítol 5, Solament es viu una vegada). Tot hem de passar un procés de dol quan hi ha un mort, i s'ha de tractar el tema amb naturalitat davant els infants i acompanyar-los en aquest dolorós procés. 
M. Carmen utilitza la quotidianitat per tractar el tema, tal com ens explica a la pàgina 32 El curs passat, cap al mes d'octubre, es va començar a parlar de la mort a la meva classe.
Aquest tema era una mena de tornada a la qual els infants han acudit una vegada i una altra cercant comprendre i assimilar aquesta realitat. 
Per tant, veiem que s'han de tractar les morts properes amb la major naturalitat possible perquè així potser es veurà la mort com una cosa que ha de passar. I ajudaríem a passar el procés d'una manera més amena. 
Per últim m'agradaria destacar un fragment del llibre de Mari Carmen de la pàgina 34, Si es tractés aquesta qüestió amb els infants, segurament els ajudaria a situar el que ha passat en la tessitura de normalitat que ha de tenir, a no sentir-se sols en l'elaboració del fet  a manejar amb companyia els sentiments de llàstima, por i inseguretat que solen sorgir; seria optar per la via d'explicar-los senzillament el que ha passat, de dir les coses pel seu nom, de contenir-los i donar-los suport en la pena que senten. 


Algunes de les sensacions que he sentit després de valorar la meva recitació són que m'ha ajudat a perdre una mica la por a estar davant de totes les meves companyes, ja que saber que totes estaven pendents de les meves paraules em posava una mica nerviosa, i en segon lloc he pogut controlar els nervis. Com que la portava molt preparada, a l'hora de recitar-la no he hagut de pensar en res, sinó que he deixat la ment en blanc i les paraules m'han sortit soles. Aquesta sensació ha sigut molt satisfactòria ja que m'ha donat una sensació seguretat.  



El meu poema es troba en una entrada anterior, Parlem de tu - Miquel Martí i Pol 



Llibres utilitzats: 
- Que no mori la llum. 50 poemes per a funerals 
- Les arracades de la mestra, Mari Carmen Díez Navarro 

30.11.11

PAUTES PER UN TREBALL

QUÈ HA DE TENIR UN TREBALL D'UNIVERSITAT?


*Portada: 
· Nom i congnoms 
· Curs 
· Universitat
· Facultat 
· Torn (matí/tarda) 
· Grup 
· Assignatura
· Data d'entrega
· Logo de la universitat
· Si és d'un llibre el títol i l'autor 


* Numeració de pàgines


* No cridar l'atenció amb colors forts 


* No subratllar mai res 


* Índex 


* Introducció 


* Conclusions: cal destacar el més important però no donar l'opinió, dir què t'emportes del treball per un futur i les característiques comuns. 


* Fonts de documentació (segons la normativa) 


* Sense faltes d'ortografia 

29.11.11

Mòdul 1: EXPOSICIÓ TERRITORI I IDENTITAT


El treball de Territori i Identitat que he exposat jo, s’anomena Un tresor a l’abast de tots. Aquest treball l’he fet amb la Imma Ferri i la Cristina de la Mano
El nostre principal objectiu era explicar la importància que creiem que té la música en les nostres vides. 
Per iniciar la presentació hem començat amb una frase de Friedrich Wilhelm Nietzsche que és un filòsof del segle XIX, i diu així: La vida sense música, seria un error
Alguns dels recursos que hem utilitzat han sigut vídeos per expressar les diferents maneres que hi ha d’entendre la música, imatges per explicar el so i com el percebem nosaltres, i per últim hem penjat una notícia per reforçar i demostrar allò que estavem dient. 
Després de l’exposició m’he adonat que tenim molts aspectes a millorar. Alguns d’ells són que faltava un fil conductor entre els diferents conceptes, ja que saltavem d’una idea a una altre sense buscar relació; el temps que hem utilitzat ha sigut més aviat curt; hi havia parts del discurs que estaven massa apresses de memòria. 
Com aspectes positius destacaria que l’elecció del tema ha sigut interessant ja que la música és utilitzada des de fa molts de temps, i està en el nostre dia a dia, n’hem tret una experiència positiva ja que ens hem enfrontat a un públic numerós i per últim m’agradaria dir que de totes les experiències sempre se’n pot aprendre. 



23.11.11

Comunicació oral, escrita i digital: RECITACIÓ DE POEMES

L’activitat de recitació de poemes consisteix en recitar en veu alta i de memòria el poema que cadascuna de nosaltres hem escollit. Les sessions en les quals dedicarem a fer aquesta activitat queden dividides en quatre i estan distribuides de la següent manera: Divendres 25 de novembre, Divendres 2 de desembre, Divendres 9 de desembre i Divendres 16 de desembre. 
A gaudir de les recitacions! 

20.11.11

Mòdul 1: EXPOSICIÓ TERRITORI-IDENTITAT

Guia per a l'exposició oral del treball del mòdul 1. 


Pautes a seguir: 


El temps ha de quedar repartit entre totes les persones del grup per igual manera, però de manera intercalada (en funció de l'oganització del discurs). El temps que tindrem serà de 10 minuts aproximadament. 
El tema escollit ha de tenir relació amb el territori i la identitat i ha de convèncer al públic. 
Els grups de tres persones han d'exposar oralment i amb el suport dels mitjans audiovisuals que considerin necessaris. 


Pautes d'avaluació: 


*Comunicació oral: 


· Hi ha d'haver un nivell del domini del català. 


· El discurs ha d'estar estructurat seguint l'esquema: introducció, desenvolupament i conclusió. 


· S'han d'utilitzar connectors i marcadors textuals. 


· Hi ha d'haver fluïdesa, és a dir que no ens encallem ni que ens quedem en blanc. 


· Ha d'existir una retroalimentació, en funció de com actua el públic reaccionar i saber què fer. 


· L'obertura, és a dir allò abans de la introducció, és de vital importància. Les primeres paraules són clau. Exemple: Avui us parlarem.... 


· Tacament -> què fer quan acabes? Un exemple seria: Gràcies per haver-nos escoltat.... 


· La veu: volum, velocitat, vocalització i articulació. 


· La postura corporal adequada. Cal evitar els tics nerviosos en la mesura del possible. 




* Comunicació digital: 


· Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir. 


· Coherència en l'ús del diversos mitjans. 


· EVITAR EL DOBLE DISCURS!!! El paper important és l'orador, no cal donar protagonisme als recursos audiovisuals. 




Recomanacions per abans i durant l'exposició: 


- Fer un guió personal però que els tres guions es trobin relacionats. 


- Assajar l'exposició moltes vegades. 


- Tindrem guió a les mans? 


- S'ha de convèncer i persuadir. També s'ha d'intentar connectar amb les emocions. 


- No mirar tota l'estona al mateix lloc, sinó buscar la mirada del públic. 


- Quan un del grup parla, què fan els altres dos? S'ha de seguir la idea d'un "partit de tenis". 


- Beure aigua al començament de l'exposició. 


- Passar-s'ho bé. 


- El territori s'ha de poquer definir, explicar, limitar, etc. 
Aquest ha de compartir característiques. I per últim, el territori ha de donar identitat. 




Biografia: 
RUBIO, J.; PUIGPELAT, F (2000). Com parlar bé en públic. Barcelona: Ed. Pòrtic. 
Text extret de les classes del mòdul 1. 

7.11.11

Seminari: LLIBRE "DOCUMENTAR, UNA MIRADA" NOVA

És una obra col·lectiva de totes les persones de la Xarxa. Les persones que ho han fet a sigut per vocació a la professió. 
Algunes de les idees que m'agradaria destacar són: 


- Els processos de cada infant són diferents i el professor els ha d'acompanyar.

- Documentar és recollir les experiències viscudes amb els infants per recordar el que s'ha fet i així poder millorar. 


- Es documenta sempre per poder compartir. 


- Amb els conflictes aprens diferents maneres de relacionar-te. 


- Un simple soroll a l'abast dels infants obre grans interrogants. 


- Un element com pot ser un mirall ajuda a reconèixer i a treballar el propi cos. 


- Els tenim que donar unes tasques que siguin una mica difícils ja que si són fàcils serà un acte rutinari i no els donarà un plaer i una satisfacció. 
Les tasques difícils les faràn alguna vegada malament, però quan ho apreguin la satisfacció serà major. 


- Quan fan activitats ho fan de manera col·laborativa i es reparteixen les feines. 



5.11.11

Seminari: DOCUMENTAR, UNA MIRADA NOVA

Després d'haver llegit, observat i aprés de la lectura del llibre Documentar, una mirada nova (Xarxa Territorial d'Educació Infantil a Catalunya) m'agradaria destacar les frases que més m'han agradat i m'han aportat a nivell personal i com a futura mestra.

Aquí us les deixo: 

· Tot aprenentatge demana desig, assaig, error, constància, voluntat, repetició i temps.

· Interrogar-se és bàsic en educació.

· Als infants els agrada tenir responsabilitats, saber que hi ha qui confia en ells per fer alguna cosa.

· El nivell més important de connexions neuronals de la vida humana es produeix durant el primer any de vida.

· A l'adult li resulta més fàcil fer les accions rutinàries que trobar la manera perquè ho facin els infants. (La dita popular diu: "Fent i desfent aprèn l'aprenent").

· Amb el clima de què gaudim, la vida a fora podria ocupar tot el temps d'aprenentatge dels infants.

· Mitjançant l'observació aprenem dels infants; aprenem quins són els seus interessos, els recorreguts que segueixen per construir els seus coneixements. 








28.10.11

Comunicació oral, escrita i digital: COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

He preparat una petita presentació com a resum de les principals idees del llibre Com parlar bé públic de Joan Rubio i Francesc Puigpelat.








27.10.11

Gestió de tecnologies, la informació i la comunicació: JOAN FERRÉS - "VÍDEO Y EDUCACIÓN"

Hem estat comentant el primer capítol del llibre Vídeo y educación de Joan Ferrés. I hem parlat d’unes idees bàsiques. He preparat aquest slideshare amb les principals diferències de l’hemisferi dret i l’hemisferi esquerra. 
Les coses de l'hemisferi dret són més fàcils de recordar perquè expressen emocions.  En l'hemisferi esquerra no es recomanable treballar en grup, en canvi en el dret s'ha de treballar en grup. 


Després hem vist dos vídeos per poder entendre la diferència en el nostre cervell dels dos hemisferis, i com aquests actuen. 

Edu3.cat



En aquest primer vídeo es treballa l’hemisferi esquerra i ens hem adonat que si no apuntavem les principals idees al cap de poca estona ja les havíem oblidat.  





En aquest altre hem vist que connectava amb les emocions i per tant treballava l’hemisferi dret. 

25.10.11

Comunicació oral, escrita i digital: QUI ETS TU?


A la sessió de petit grup hem fet una exposició fotogràfica. Totes les imatges havien de representar la descripció d’alguna companya de la classe i l’activitat anava sota el títol Qui et tu? 
Al començar hem penjat totes les fotografies per les parets de l’aula i seguidament les hem estat observant. A continuació una per una hem anat comentant el significat de la nostre fotografia, el per què haviem fet aquella imatge i què voliem expressar a través dels colors i l’enfoc. 

Descripció a través d'una fotografia - COED





Explicació de la fotografia
En la imatge el que he volgut transmetre ha sigut la gran complexitat d’adjectius que formen a una persona. He volgut mostrar que les persones tenim diferents punts de vista de les coses, i en aquest cas segur que cada persona definiria a una mateixa persona de manera diferent. 
Per començar vaig buscar tots els adjectius que creia que descrivien a la Nerea, i poc a poc vaig anar confeccionant els elements que volia mostrar segons el que volia expressar. 
Entre els elements de la imatge trobem una cartolina de color negre que simbolitza el pessimisme. També trobem un collaret fent referència a que és una persona pressumida, que li agrada sentir-se guapa i cuidar-se. A continuació tenim un pintaungles ja que ella sempre les porta pintades de diferents colors i es algu que la caracteritza. D’altre banda veiem un gos de peluix i un cor que donen sentit a la seva part més amorosa i sentimental. El rinxol és, sens dubte, la seva característica física clau. Pel que fa al plàstic tranparent és un símbol de la seva sinceritat i transparència. Amb l’objectiu de representar el seu món desordenat he penjat un cordill lligat que, tot i ser un nus aquest no és un molt fort i, és fàcil de deslligar. Un altre element a destacar és un fil sense cap objecte penjat que simbolitza que és una persona despistada. I ja per acabar, trobem una cara somrient fent al·lusió a ser una persona riallera. 
Com podem observar, els fils es troben a diferents altures i amb això he volgut simbolitzar el fet que aquests adjectius la caracteritzen en major o menor mesura, pero no es troben tots en el mateix nivell ni amb el mateix grau d’intensitat. 

D'altre banda he deixat la imatge en blanc i negre ja que no volia destacar res en concret, sinó que tot tenia la mateixa importància. 
Per finalitzar, destacaria el títol de la fotografia ja que el que ens transmet és que hi han diferents elements que formen a una sola persona, com ja he esmentat. És a dir, que les persones som úniques i ens diferenciem per uns trets característics que ens fan ser ésser valuosos i especials. 

La meva descripció és de la Nerea Capitán Leo del Grup J (A) de primer curs d’Educació Infantil. 

Al acabar la sessió m'he adonat que ens faltava retocar detalls degut a que no som unes professionals del món de la fotografia. Era molt important que en la imatge destaquessim els elements que ens interessaven segons el missatge que voliem transmetre. Jugant amb l'enfoc, la llum, les posicions, els plans, etc. 

REVISTA EDUCATIVA: Apunts sobre la presentació

Després de fer la presentació de la nostre revista educativa podem destacar els punts forts i dèbils per tal d'anar millorant ens les presentacions en públic.

Punts forts de la nostra presentació:

- El temps que hem emprat ha sigut inferior a deu minuts.

- Hem fet ús de sons.

- Els recursos gràfics han estat presents.

- Hem mostrat una actitud tranquil·la.





Aspectes a millorar:

- La portada sembla per a nens i no per educadors.

- El to de veu no ha sigut el més correcte.

- El mot crossa que utilitzo és després.

- Podriem haver començat per la frase que ens ha agradat de l'article.

- Hauriem d'haver fet ensenyar a totes les companyes tots els dibuixos.