Comunicació oral, escrita i digital: CODI ESCRIT I CODI ORAL

És un text de l’Editorial Empúries de l’any 1987, Barcelona, i està escrit per D. Cassany. Ens fa una comparació entre les regles del codi oral i les del codi escrit. Per fer aquestes comparacions ho podem fer a través de les situacions de comunicació i segons les característiques gramaticals (anomenades textuals).

Hi ha regles que només s’utilitzen en l’escrit i en l’oral no.

CONTEXTUALS

ORAL

- El canal és auditiu i per tant l’aire. - El receptor rep d’una manera successiva els signes del text. La comunicació és espontània. La comunicació és immediata en temps i espai. És efímera. És de vital importància la comunicació no verbal. Hi ha interacció. El context extralingüístic és important.

ESCRIT

- El canal és visual - El receptor rep els signes simultàniament. La comunicació és elaborada. El text es pot refer i corregir. La comunicació és diferida en temps i espai. És duradora. No hi ha interacció. És de poca importància el context.

TEXTUALS

· ADEQUACIÓ

ORAL

Tendència a utilitzar les varietats dialectals. El grau de formalitat és baix. ESCRIT

No hi han marques de procedència. El grau de formalitat és elevat. 

· COHERÈNCIA

ORAL

La informació tracta diferents temes, i hi han dades irrellevants. És més redundant. No hi ha un esquema planificat, l’emissor el pot modificar. - L’emissor té llibertat en les estructures.


ESCRIT

La informació és molt precisa. És menys redundant. Segueix un esquema. Té unes estructures estereotipades. 

· COHESIÓ

ORAL

No és tant gramatical. Ús d’elements paralingüístics (canvi de ritme, velocitat, to, etc). Utilitza els codis no verbals. Freqüència alta de referències exofòriques. ESCRIT

És més gramatical. Utilitza pocs elements paralingüístics. Pocs codis no verbals. Freqüència alta de referències endofòriques.

· GRAMÀTICA: sintaxi

ORAL

Utilitza estructures sintàctiques simples. Conté anacoluts i frases inacabades. L’ordre d’elements de l’oració és variable. És freqüents els el·lipsis. ESCRIT

Ús d’estructures sintàctiques complexes i desenvolupades. Fa un ús més estable de l’ordre. No és tant freqüent els el·lipsis. 

· GRAMÀTICA: lèxic

ORAL

No utilitza gaires mots amb significats específics. Hi ha repetició lèxica. Ús de mots jòquer. Ús de mots corssa. Ús d’onomatopeies, frases fetes i refranys. ESCRIT

Freqüència alta de mots específics. Compensa la repetició lèxica amb sinònims. Mots precisos i equivalents. No usa els mots crossa. Ús escàs d’onomatopeies, frases fetes i refranys. Els escrits poden ser més col·loquials o més formals, tenir una estructura o una altra; també segons el tema que s’escrigui pot ser més general o més especialitzat, que el lèxic sigui més específic o no. Avegades l’escrit i l’oral s’interrelaciona i per tant es creen situacions de comunicació mixtes. Gregory ho explica de la següent manera:

He trobat de vital importància les conclusions que ha tret, per tant les citaré tal i com les diu el text:

· Adequació: saber escoliit la varietat (dialectal/estàndard) i el registre (general/específic, formal/familiar, objectiu/subjectiu) apropiats a cada situació.

· Coherència: saber escollir la informació rellevant i saber-la estructurar.

· Cohesió: saber connectar les diverses frases que formen un text.

· Correcció gramatical: saber les regles fonètiques i ortogràfiques, mofosintàctiques i lèxiques de la llengua. Cal tenir coneixaments sobre la correspondència del so / grafia.

· Disposició en l’espai: saber la forma com s’ha de presentar l’escrit.

- Els codis oral i escrit presente diferències de tipus contextuals i textual.

- L’escrit és un codi independent de l’oral. Comparteixen característiques estructurals, però desenvolupen funcions diferents i complementàries.

- En el mateix canal escrit, podem distingir els escrits per ser llegits dels escrits per ser dits. Cadascun d’aquests subcanals requereix la utilització de recursos lingüítics i d’estratègies comunicatives propis.