És el joc en el qual l’infant imita accions de la vida quotidiana del món dels adults. Avarca el període dels dos als sis anys. Apareix quan l’infant ha adquirit la capacitat de representació, mitjançant la qual representa accions i regles bàsiques imaginàries que es refereixen als acords sobre a què es juga. El fet d’explorar i reproduir el món adult fa que es desenvolupi el pensament creatiu i els ajuda a resoldre conflictes, tensions, sentiments. No hem d'oblidar que el joc simbòlic és un aprenentatge que ajuda a l’infant a conèixer-se a si mateix i a l'entorn social que l’envolta.
Mitjançant el joc simbòlic el nen canalitza un seguit de tensions i desitjos afectius, li serveix per liquidar conflictes, per compensar necessitats no satisfetes, per invertir papers (obediència-autoritat). Un exemple molt clar el tenim quan el nen renya a la nina perquè no es vol menjar la sopa o , al contrari, li permet no menjar-la.
Tot aquest procés de simbolització es fonamenta bàsicament als avenços que va fent el seu llenguatge, el qual li possibilita arribar a acords amb els nens que comparteix el joc. Aquesta col·laboració implica un objectiu comú i l'acceptació de normes de joc, d'uns rols. L'observació ens mostra que els nens de tres anys no juguen de la mateixa manera que els de cinc.
Així doncs, el joc simbòlic representa l'apogeu del joc infantil i és, sobretot, fins als sis anys, el joc per excel.lència. Atès que l'escola bressol i parvulari és el marc on es desenvolupa tot aquest procés, caldrà potenciar al màxim aquest tipus de joc.
Conforme el nen i la nena es van fent grans, es pot observar com aquest tipus de joc es va fent cada vegada més complex i el joc passa de ser individual a realitzar-se en grup.
