A seminari hem estat comentan Les arracades de la mestre, un llibre de Mari Carmen Díez Navarro.
En primer lloc vaig agafar el capítol 3, anomenat Vull jugar, i vaig explicar-lo tot citant parts del llibre.
D'altre banda vem escollir un dels capítols per explicar les activitats que l'autora utilitza amb els seus alumnes a l'aula per tal de treballar temes que l'hi interessen. En aquest cas he seleccionat el capítol que porta de títol Dimarts, ni embarcats ni casats, que és el número 16.
El capítol del que us vull parlar és el 3 i una de les frases que m’ha agradat i que resumeix la idea del capítol és: Si cerquem llocs de salut, equilibri i alegria per als nostres infants, mirem-ne els jocs amb bons ulls, perquè no són quelcom banal per a ells, sinó quelcom que té realment molta importància. Els ajuda a ser sans, a estar alegres, a ser sociables i els atorga el lloc que veritablement els correspon: el de ser nens. (p.25)
La nostre societat va molt acelerada i això no ajuda en l’educació dels nens. Com va dir el Juanjo professor d'Educació Física les presses estan renyides amb l’educació.
Els infants continuen jugant i com diu al llibre Malgrat les nostres presses i demandes perquè apreguin molt i es converteixin en petits savis. (p.23)
He trobat interessant que una professora d’educació infantil, la Mari Carmen Díez, i un professor d’universitat coincideixin amb la mateixa idea.
Els nens tenen la necessitat de jugar en tot moment. El joc els permeten descobrir el món que els envolta. Ja que el joc és un constant aprenentatge. Això ho podem trobar en tres parts del capítol a la pàgina 23:
1. Juguen de manera aplicada i sistemàtica. Juguen a favor de si mateixos. Per plaer i necessitat. (p.23)
2. Els mestres diem que els infants aprenen jugant. Que el joc estimula la intel·ligència, les capacitat motrius, el llenguatge, els processos de simbolització, la creativitat i les relacions. (p.23)
El joc també ajuda a crear un hàbits. Com ens diu l’autora crea hàbits necessaris per al creixement i per l’aprenentatge com ara l’esforç, la tolerància a la frustració, etc. (p.23)
També ajuda a crear vincles amb els nens del seu voltant. Necessiten jugar per anar-se habituant, de mica en mica, a compartir i somiar juntament amb els altres companys. (p.24)
Com a futures mestres hem d’estar atentes a les accions dels nostres alumnes. Quan ens adonem que un nen no juga es que alguna cosa no funciona. El llibre ens ho explica de la següent manera: Que si una criatura no juga, alguna cosa li passa, alguna cosa important, perquè jugar és un dels indicadors més clars de normalitat i de salut. (p.24)
Mentres juguen estàn formant-se com a persones. Mari Carmen Díaz citan a la psicòloga Libertad Orazi diu: a través del joc es va estructurant el psiquisme de l’infant. A partir del joc el nen està elaborant coses molt importants: l’edificació interna del seu propi cos. (p.24)
El joc els ajuda afrontar-se amb els seus sentiments. Això ho veiem quan ens diu Així pot elaborar i assimilas les pors, les impressions fortes i altres esdeveniments que han estat viscuts. (p.25)
El llibre Realidad y juego de O.Winnicot ens diu que el joc és un espai per curar ferides.
Si els deixem temps per jugar de manera lliure donarem pas a la imaginació i la creació que experimentaran dels jocs. Ens ho cita al llibre quan explica que Amb la sensació de llibertat i obertura que significa jugar. El joc obre pas a la creació. Una criatura que sap jugar, sap somiar, inventar, donar forma a les seves imaginacions, gosa provar. (p.25)
CAPÍTOL 16. DIMARTS, NI EMBARCATS NI CASATS
Descripció de l'activitat:
Unes de les propostes de Mari Carmen Díez va ser que tots els dimarts del curs els marcaria amb unes targetes els llocs on els tocava seure. Seria el dia en que es coneixerien millor entre ells. Això ho va fer perquè, com que els alumnes s’asseien on volien, se’n va adonar que no es relacionaven prou entre ells.
A la hora de fer les distribucions va fer-ho de manera que quedessin barrejats per sexes i característiques, és a dir els xerraires amb els callats, els amants de pintar amb els que de seguida acabaven els treballs, els més moguts amb els més quiets, etc. I va separar aquells grups que estaven molt “enganxats” per tal de forçar que s’obrissin als altres companys.
Objectius de l'activitat:
- Relacionar-se entre tots els companys.
- Conèixes millor.
- Crear situacions amb finalitats concretes.
Pàgina 77: [...] el dia va trancórrer com una seda. I el que em va sorprendre més: els dies posteriors a l’estrena, alguns nens i nenes s’asseien “com si fos dimarts”. La meva idea era mantenir els llocs assignats durant un mes i després canviar-ne la disposició perquè es continuessin barrejant i coneixent, [...], em van demanar que les posés com els dimarts anteriors, perquè els havia agradat molt estar així, i a més ja s’havien fet uns altres amics. Així doncs, els vaig fer cas i es van quedar igual la resta dels dimarts del curs.